Josep Mª de Sagarra ens retrata d’una forma magistral i amb un llenguatge riquíssim, la decadència de l’ aristocràcia barcelonina, a les acaballes del segle XIX i l’aparició d’una burgesia sovint vulgar, que degut a la industrialització, agafa el poder i el diner a principi del segle XX. Marcats pels esdeveniments de la Dictadura de Primo de Rivera, les convulsions i canvis europeus lliberals i l’arribada de la República, els personatges transcorren per la novel·la com figures patètiques, fràgils i insegures que s’aferren a les noves situacions, cercant un lloc en una societat barcelonina d’esnobismes canviants.
Conxa Pujol, vídua del Baró de Falset, suïcidat a conseqüències de l’extorsió de Guillem de Lloberola, un fill d’aristòcrata arruïnat, sense escrúpols; és una de les baronesses que brillen en els salons de moda per la seva bellesa i per les seves idees avançades.
Guillem, un gigoló nat, sense escrúpols, amb múltiples experiències eròtiques a la seva espatlla i participant per atzar, dels jocs eròtics “a trio” del baró i la baronessa, s’enamora de la Conxa perdudament:
“Perquè la Conxa s’esmunyia; ell no podia dominar en absolut aquella ondulant feblesa de perfum, i si un moment tenia la sensació de dominar-la, s’evadia per l’escletxa més impracticable…”
“És per això que la presència de Conxa Pujol va renovar-lo; la por del fracàs, el perdre la confiança en ell mateix, l’haver d’afinar totes les seves potències per dominar una pell esmunyedissa, el dolor que sentia per la seva situació insegura, l’amor propi retrobat…”
(p. 70)
“De vegades, Guillem, davant de la infinita batalla, impotent per estripar el misteri, havia sospitat que Conxa Pujol mai no es lliuraria del tot,ni a ell, ni a cap home. Aquella dama no era, físicament, un cas de fredor, ni d’indiferència i, tot al contrari, Guillem li endevinava unes possibilitats volcàniques però que ell no podia fer esclatar
Què li passa a Guillem de Lloberola, un home que trepitja fort, segur en aparença de la seva virilitat i capaç de les accions més baixes, davant d’una dona que ell sent que se li escapa i que no pot dominar?
Freud es troba en un carreró sense sortida quan intenta esbrinar la sexualitat femenina. Hi ha quelcom que se li escapa, un enigma inexplicable, “que se li esmuny”, que ell anomena castració, un forat que vanament l’home intenta omplir i del que depèn el seu propi plaer.
Bassols, un psicoanalista lacanià, ens parla d’aquesta dificultat per escriure la sexualitat ì posar-li sentit a aquesta pàgina en blanc que quan està escrita s’omple de sentit.
Posa com exemple la novel·la “La pàgina en blanc” de Isak Dinesen. Les dones transmissores orals de les històries fan, que com la dona de la novel·la, que no sap llegir, faci que la fidelitat a la paraula, farà parlar al silenci (la pàgina en blanc) i la farà llegible.
L’enigma de la sexualitat femenina, aquest esmunyir-se, on el Guillem es queda atrapat, farà que trontolli la seva virilitat i potser se li representarà, per primera vegada l’enigma benèfic de la neurosi.
En aquest món materialista, on es belluga en Guillem, de recerca de satisfaccions immediates, de recursos fàcils i de plaer, que, com pervers sense límit, devora; hi troba per primera vegada algú, que li representa la sexualitat femenina, li obre un forat, li apareix el que és inaprehensible, i aquí se li obre el desig.
Sempre hi ha un enigma en el desig i per què es sostingui, malgrat les aparences d’aconseguir-lo, sempre serà impossible i insatisfet.
Mercè Rigo i Grimalt Col 618