Prsentat a l’ Ateneu Barcelonès el 25/ 09/2008

El dijous vint-i-cinc de setembre del 2008, a la sala Segarra de  l’Ateneu Barcelonès i amb una gran afluència de públic, va tenir lloc la taula: “L’inconscient i la Mercè Rodoreda”, programada  pel grup de treball: Dona, Art i Literatura, de la Secció de la Dona.

Les  ponents varen ser:  Carme Arnau, escriptora i críitica literària, Mercè Rigo i Grimalt, psicòloga i psicoanalista i la  coordinadora: Marta Olivé, psicòloga psicoanalista, amdues últimes, membres del grup: “Dona, Art i Literatura”.

Coincidint amb el centenari de la Mercè Rodoreda , la Carme Arnau,   especialista de la seva obra, va exposar el tema:

 Va descriure l’habilitat de la novel·lista per a crear personatges sobre tot femenins, que sabia construir de la manera més versemblant. Creadora del llenguatge i autodidacta , inicia la seva narrativa amb l’esclat de la República, quan la dona es pot incorporar al periodisme i a la novel·la, i comença a escriure novel·les en la línea de l’humor i la paròdia i més endavant obres de tipus psicològic més centrades en personatges femenins.

El títol provocatiu: “Sóc una dona honrada?”, lligat al corrent social del moment en que la dona s’incorporava a la literatura i a continuació “Del que hom no pot fugir”, on hi ha la voluntat de crear un  personatge de dona que sigui  la veu de  la novel·la; seran rebutjades en la seva maduresa i no serà  fins  “Aloma” (Premi Creixell de l’any 1937) , que  acceptarà com pròpia, (reescrita en  la postguerra), on construirà per primera vegada el que seran els personatges femenins i començarà a definir el tema  de totes les seves obres: La novel·la d’aprenentatge o d’iniciació: Personatges joves, innocents, al començament de la novel·la, que a mida que transcorre l’obra es converteixen en madures i desencisades.

El  lema central, que recorre totes les seves obres serà: La pèrdua de la innocència i el  de la identitat.

Influida per la literatura russa i per Rilke que diu: “no parlem de sentiments, sinò que quan escrivim parlem sobretot d’experiències.” serà l’experiència de la guerra que  marcarà de forma important totes les novel·les posteriors.

El tema de la identitat, que no és unitària, qüestió  recurrent en la seva obra, serà  trancrit  amb personatges en que els noms amb els que són anomenats són diferents  dels seus propis: El sobrenom de l’Aloma; Colometa en lloc de Natàlia, a “La plaça del Diamant”; i la nena abandonada i trobada que no sap quin nom té,   a “Cecília C.”

En la costrucció dels personatges de dona a la Mercè Rodoreda l’interessa la vida interior. Els somnis que diu són la verdadera persona, tindran una gran importància a les seves obres.

Lectora de les obres de Freud, a “Mirall trencat”, hi trobem el complex de culpabilitat amb la gelosia dels germans complicada amb la gelosia dels grans que seran la clau de la novel·la.  Sembla una novel.la realista però en la seva obra sempre apareix la idea  del  misteri. Miisteri en l’home i misteri en el món.  La frase copiada per ella del Hamlet: “En la terra i en el cel hi ha moltes més coses que en la teva filosofia”. marcarà la seva obra.

Què enten la Mercè Rodoreda per personatge? L’autora ens ho diu: “La gran literatura és feta de personatges més autèntics que els de carn i ossos, d’arquetipus, com més un escriptor arriba, sap endinsar-se, sense perdre-s’hi, en el cor humà, en l’essència de la vida, més gran arriba a ser.Ha de procurar ficar-se en la pell del personatge i al mateix temps mantenir-se a distància, oblidar-se d’ell mateix i de la seva aventura humana, assumir la seva condició de CREADOR.

“Els personatges d’un autor no són l’autor sino la seva CREACIÓ.”

La Carme Arnau parlà també del gran pes que la Rodoreda posava en els noms simbòlics dels personatges. “Aloma” és un nom de la tradició clàssica i la història és el contrari de l’obra clàssica. Colometa és un diminutiu que infantilitza i simbollttza els coloms, però el seu nom real és Natàlia, (naixement) que la protagonista recupera al final de l’obra quan ella ha madurat. A “Mirall trencat” , l’única supervivent amb cor dur, es diu Sofia (saviesa) i la nena Maria, nom simbòlic per excelència.

La Mercè Rigo i Grimalt,  en la seva ponència “El dir i no dir i la seva relació amb l’inconscient” va parlar  de que  tota l’obra de l’autora,  traspua el món de l’inconscient i que moltes cites i la seva escriptura ens revelen que creia en l’inconscient. Creia en un més enllà de la raó, quelcom relacionat amb el misteri, fora de la consciència que apareix en la realitat. La  frase manuscrita: “I de dintre meu va sortir un altre jo igual que jo i em va fer vergonya” ens ho confirmen.

Un altre jo, l’inconscient, que ens pot arrebassar la paraula que anem a dir en forma de “lapsus”, el que pot sorgir en forma de somnis, el que apareix en el món poètic, i sobretot com efecte de sorpresa.

A “Mirall trencat”, un dels personatges  diu: “un home és una cosa misteriosa ; una màquina que no s’acaba mai de saber com es feta. Perquè els metges i els homes de ciència  diuen és això i és allò i sempre és més del que diuen…” i  quan se li demana  que és una novel·la diu:

“ Una novel·la és un acte màgic. Reflecteix el que l’autor porta a dintre sense que gairebé  sàpiga que va carregat de tant de llast”

Aquest llast, aquest més, aquest acte màgic, que de vegades en diu “un altre jo”,  una presència  l’acompanyaran en l’escriptura al llarg de tota la seva obra. “Quan escrius  tens la sensació que les parules te les bufen, que no surten de tu, que hi ha algú que te les va dictant”.

La Mercè Rigo va fer un recorregut sobre diferents autors estudiosos de la novel·lista que parlen sobre la facultat terapàutica de la seva escriptura que l’alliberaven dels seus fantasmes i dels seus malestars, però va marcar l’accent en  Josep Maria Castellet , que la va conèixer personalment, i que es preguntà sobre “el misteri de la creació artística”.

 Lacan, psicoanalista francès, es referia a  l’obra del creador i de com els poetes, sense saber-ho, saben més de l’inconscient que els propis psicoanalistes.

Fent un recorregut sobre el que el terme de Sublimació representava com purificació per als  alquimistes, entrà de ple en la  teorització de Lacan  sobre la creació artística. “Construir al voltant del buit” , talment com el gerrer construeix el vas, “creant un buit amb la perspectiva d’omplir-lo”. El símil també ,fou utilitzat per la Mercè Rodoreda ,  quan a “La mort i la primavera” el personatge construeix figuretes de fang en el lloc de les persones perdudes.

L’inconscient que es queixa i plora constantment per la nostàlgia de l’objecte perdut, l’objecte mític que,  com deia Freud, mai realment s’ha tingut i que la novel·lista   evocava amb la pèrdua de la innocència; és també el promotor de l’aparició del desig. Aquest desig que l’autora  expressava  tan bé en la seva obra inacabada: “La mort i la Primavera” “…que se t’enduguin el patir, però no el desig…perque el desig fa viure i això els fa por…”

La Mercè Rodoreda cercant l’objecte perdut en “el temps perdut de la infància”, va poder d’alguna manera tenir-lo mitjantçant el  desig de l’escriptura.  

Aquesta construcció de lletres i imatges sobre un paper en blanc, al voltant  de l’objecte perdut , que tan bé  ens transmet la Mercè Rodoreda a “Mirall trencat”.

“…el mirall s’havia trencat…els bocins… els anava agafant i encabint en els buits on li semblava que encaixaven…”

                                       Mercè Rigo i Grimalt Col·legiada: 618