EL PARE d’ August Strindberg Mercè Rigo i Grimalt

August Strindberg (1849-1912) va escriure FRADEN (El Pare), a principis de l’any 1887, a la ciutat alemanya de Lindau (Baviera). Nascut a Estocolm i creador del teatre íntim “L’Intima teatern” (1907), pensat per a un públic reduit; produeix una enorme producció dramàtica i literària i també un lúcid exercici de pintor, pintura que s’encaminarà a l’ abstracció posterior.

A més de ser un escriptor i produir molt, va ser un home que va intentar investigar. Estava totalment imbuit pels experiments de l’època, de la ciència, de la psicologia, i també del pensament filosòfic de Nietzsche, Schopenhauer etc.

Home inquiet i lliure pensador, és el producte d’una “vida agitada”: tres matrimonis fracassats, canvis constants de residència de país, estudis d’experiments científics que deriven cap l’alquimia tractant de produir or; estats de soletat i de misèria material, crisis psicològiques i espirituals agudes, acompanyades amb crisis mentals, explicades en el seu llibre “Inferno”, escrit a París l’any 1897 en francès.

Quan Strindberg escriu  “El Pare”, el seu matrimoni amb l’actriu Siri Von Essen, amb qui s’havia casat deu anys abans, havia entrat en una crisi irreversible i és durant aquest temps que Strindberg s’interessà per a la psiquiatria i per a les investigacions de Charcot. No hi ha dubte que aquests fets són a la base del text, on trobem una sèrie d’aspectes de la relació matrimonial que després repeteix obsessivament en d’altres textos. Les relacions home-dona, són portades al límit i són un reflex de les relacions de poder, amb la tensió entre la llibertat i l’explotació d’uns éssers humans sobre uns altres.

Strindberg reconeixia que els arguments de les seves obres teatrals, estaven íntimament lligats a les experiències viscudes de la seva pròpia vida, i expressava a la perfecció en que consistia l’efecte de la comunicació amb l’espectador, en la que el receptor hauria d’escollir el missatge de l’altre. “Serà l’espectador qui haurà d’elegir entre els motius més anecdòtics i immediats del despiatat espectacle que ens ofereix la vida”.

“El Pare” és un capità de l’exercit amb tots els estereotips típics del militarisme: ordre, poder i imposició d’obediència. Aquests trets són imposats a la seva família, formada tota per dones: la seva muller, la seva sogra, la minyona que l’havia criat i la seva filla.

El capità, home obsessiu amb trets paranoics, intenta controlar el seu entorn i decidir el destí de la seva filla protegint-la d’aquella casa que ell considera plena de dones lioses superticioses i ignorants. Dones allunyades de la verdadera ciència empírica positivista, ciència a la que el capità, com en la realitat Strindberg, li dedica les seves hores lliures, estudiant mineralogia i cercant a través d’ella, l’orígen de l’enigma de l’Univers.

La disputa entre el capità i la seva dona Laura sobre el destí i estudis de la seva filla, comportarà un enfrontament sobre qui té el dret sobre ella i d’això se’n derivarà a través d’una anecdota accessòria, l’entrada del tema central de l’obra: l’incertesa  fomentada i plantejada per la Laura de la  manca de proves científiques pròpies de l’època, sobre la pròpia  paternitat.

El capità, a partir d’aquí, és abocat a dubtes constants que el portaran a una espiral sense sortida d’idees obsessives sobre aquest tema que no pot desxifrar i que acabaran amb la seva bogeria i mort final.

El capità, demana repetidament al gran altre, representats per la dida, la seva dona i amics, la garantia de la veritat de la seva paternitat, que el faran segons ell, sortir dels dubtes que el persegueixen, però es queda atrapat a la compulsió de repetició de demanar-li a l’altre que asseguri i reasseguri una resposta sempre insuficient.

El capità li diu a la dida:

Capità: Qui va ser el pare del teu fill, Margret?

Dida:    Però si ja li he dit moltes vegades!. Va ser aquell pocavergonya de Johasson.

Capità: Estàs segura que va ser ell?

Dida:    Quines coses de dir!. És clar que n’estic segura. No n’hi va haver pas cap altre.

Capità: Però ell, sabia que era l’únic?. No, no ho podia saber. Tú sí que podies, però ell no.  Ho veus?. Aquí hi ha la diferència.

El capità intenta verificar el seu enigma sobre la relació sexual, intenta tenir al gran Altre a la seva disposició i a la seva mesura i ho fa a través de l’objecte del discurs de la ciència, buscant en la mineralogia la veritat objectiva que l’ajudi a anular el risc que representa l’alteritat de l’Altre.

Lacan indica l’eficàcia de la metàfora poètica per a realitzar la significació de la paternitat, doncs ella reprodueix l’aconteixement mític pel qual “Freud reconstrueix el camí en l’inconscient de tot home del misteri patern”

Com succeix en el teorema de Göedel en les ciències, en la lògica del significant, la llei pot donar compte de tot excepte del que l’origina. És impossible definir la veritat, només es pot intentar dir-la. “La paraula no pot agafar-se a sí mateixa, ni agafar el moviment d’accés a la veritat, com una veritat objectiva. No pot fer més que expressar-la i això d’una manera mítica”

El capità obcecat per l’enigma de la seva paternitat, busca desesperadament en els mites i en la ciència la realitat objectiva.

Capità: Aquí hi és tot, ben clar, i en tots els llibres! O sigui que no estic boig. Aquí, a “l’Odissea”, cant primer, vers dos-cents quinze. Telèmac contesta a Atenea,                                                                                                                                                                      quan aquesta li pregunta per Ulisses: “Diu la mare que d’ell sóc fill; el que és jo, per  

ma  banda, no ho sé: per un mateix ningú no es coneix el llinatge.”  I aquesta sospita, Telèmac la té de Penèlope, la més virtuosa de les dones. Bonic, eh?       

I aquí tenim al profeta Ezequiel: El neci diu. mireu, aquest és el meu pare, però qui    

pot saber de qui eren els lloms que l’engendraren”. No pot ser més clar. I aquí, que més hi tinc? La història de la literatura Russa” de Merslekov. Aleksandr Puixkin, el poeta més gran de Rússia, va morir a causa dels rumors sobre la infidelitat de la seva dona, més que per la bala que li va travessar el pit en un duel!…

 El capità abocat al final a una demència que el portarà a la mort, es lamenta de que la ciència i la filosofia ja no li serveixen per a  desxifrar l’enigma de la seva paternitat.

Però ara, això de que em serveix si m’han robat la meva idea de la immortalitat?-diu-

 El penis, el fal.lus carregat de realitat simbòlica, que indica el lloc mateix de l’articulació entre el real i el simbòlic, és el testimoni per excelència que pot fer que un home sigui un pare. De fet només el testimoni de la fe o de la llei poden donar compte de la paternitat.

Res no pot il.lustrar millor el caràcter simbòlic del penis que el problema de la paternitat.

Freud  deia referint-se als enigmes propis de l’època:

“L’astrònom sap més o menys amb la mateixa certesa si la lluna és habitada o qui és el seu pare, però sap amb una certesa molt diferent qui és la seva mare”

Jonàs: Què sabem?

Capità: Res. Mai no sabem res de res, només creiem, no és així Jonàs? Creieu i sereu  salvats! Salvats? No, jo sé que podem no ser salvats pel fet de creure! Ho sé!

Lacan ens diu que “ El que és sexual està en qualsevol altre lloc que no sigui el genital, o sigui en qualsevol altre lloc que no sigui la reproducció.Es tracta de posar de relleu la relació d’això amb el fet  que aquest mateix ésser, qualificat com ésser parlant, per molts esforços que faci per donar sentit a la relació sexual, queda reduït a una formidable proliferació de paraules, fins i tot  de cartes (lletres)  d’amor si arriba el cas, tota una sèrie de coses que no estan estrictament fonamentades en res – en res que no sigui el fantasma, és a dir el que suscita el gaudi”.(4)

 Notes i Bibliografia

1 August Strindberg. Inferno. Ed. L’étrangère. Gallimard.

2 J. Lacan. Escrits.

3 J. Lacan. El mito individual del neurotico. Ornicar? nº 17-18

4. J. Lacan. El fenómeno lacaniano Uno por Uno. nº 46.

6. A.Strindberg. El pare. Fundació teatre lliure.

    Leave Your Comment

    Your email address will not be published.*

    Información básica sobre protección de datos Ver más

    • Responsable Mercè Rigo Grimalt .
    • Finalidad Moderar los comentarios. Responder las consultas.
    • Legitimación Su consentimiento.
    • Destinatarios cdmon.com.
    • Derechos Acceder, rectificar y suprimir los datos.
    • Información Adicional Puede consultar la información detallada en la Política de Privacidad.

    Esta web utiliza cookies, puede ver aquí la Política de Cookies